FLOR DE JULIOL
Hi és la lluna plena
en lo meu cel, esta nit
i miliars, milions d’estrelles
afinestrades.
La gransadora del temps
me nina
i un antic cant embolica
com un mant (manto) de seda
l’encant del moment
on ànima i immensitat
s’encontren
se mesclen
se fundin
se perden.
Resta l’infinit
penjat entre nit i dia
blanc i negre
cel i terra
ombra i sereno.
Resta lo verd
dels tous ulls
planures
on inserirè los tous basos
amararé los tous abraços
xapetaré arjoles de records
i plantaré roses vermelles
en tou honor.
Restes tu
perfum de mare
mia dolça flor de juliol…
Carmelita Zedda
