A LES POSELLES DEL TEMPS
A les poselles incertes del temps
i a les golfes polsoses de l’oblit,
pots trobar-hi fantasmes insolvents
i fantasmes que lluen, sols de nit.
De vegades se’m dona per badar-hi
algun dia insomne, dins del llit.
Les poselles del temps són l’inventari
impossible d’un caos infinit.
A les poselles vetustes del temps,
de la casa que viu el dia a dia
hi ha els meandres d’un riu cansat, suprem,
que voldria brillar en la llunyania;
com a voltes ho fa la teranyina
quan la besa l’argent de la rosada,
com, el riure marí de la conquilla,
que fa l’ullet per una perla rara.
A les poselles incertes del temps,
al coixí del meu llit fet d’aigua clara
hi prenc encara el sol quan ve l’hivern
i m’hi acabo adormint abans de l’alba.
Ramon Minoves
